Alliberem La Colometa!

Descripció

Les creadores de Gràcia vam realitzar una acció artística a la Plaça del Diamant el dissabte 7 d'octubre en el marc del dia del comerç al carrer.

Aquesta plaça, que ha esdevingut un símbol de Gràcia gràcies a l'escriptora Mercè Rodoreda i la seva novel·la La plaça del diamant, va acollir un matí ple d'art i de creació.

Primer, van actuar diferents artistes del col·lectiu, amb obres de teatre, música, lectures poètiques i dramatitzades o cant. Posteriorment, vam llegir el manifest, vam deixar el micròfon obert perquè qualsevol persona pogués llegir part de l'obra de la Mercè Rodoreda i vam realitzar una acció conjunta per "Alliberar a la Colometa".

L'estàtua que ret homenatge a l'obra de Mercè Rodoreda, s'anomena La Colometa i mostra una dona empresonada, nua i amb expressió adolorida. Les creadores de Gràcia considerem que l'espai públic és un espai simbòlic on s'expressen els valors de la nostra societat i entenent-t'ho així, pensem que s'hauria de mostrar i visibilitzar la identitat real del personatge (la Natàlia) i no l'atorgada pel seu marit controlador i maltractador  (la Colometa); que hauríem de posar l'accent en la llibertat, l'empoderament i la superació dels subjectes femenins que han patit violència masclista i no cristal·litzar el seu dolor, ja que creiem que eternitzar el dolor de les víctimes del masclisme a l'espai públic no ajuda a les dones que avui en dia es troben en aquesta situació a concebre un futur lliure, ple i feliç. A la vegada, reivindiquem la visibilització de les autores i creadores femenines i pensem que hi hauria de sortir, a l'estàtua que pretén homenetjar l'obra de Rodoreda, el nom de l'escriptora i del llibre que va fer famosa la plaça.

És per això que vam decidir intervenir sobre l'escultura.

 

Adjuntem el manifest:

 

Alliberem «La Colometa»

Mercè Rodoreda és un símbol cabdal per la vila de Gràcia. Una escriptora que ha omplert de vida i personatges aquests carrers que avui trepitgem. Rodoreda ens descriu, en els seus llibres, una època històrica i un espai geogràfic concrets però en les seves novel·les i en les vivències dels seus personatges hi reconeixem l'experiència universal de la por, de la guerra, de la misèria, de l'esperança, de la innocència, de la fam...

Rodoreda no ha patit el mateix destí que altres dones artistes: existeix un consens en el reconeixement d'aquesta gran escriptora i, així i tot, continua sent menys popular i menys coneguda que coetanis seus.

Les nostres experiències i vivències, la nostra identitat i posició socials o els nostres orígens ens marquen i ens construeixen i condicionen i guien les potencialitats de la nostra creativitat. L'art ens parla de nosaltres com a societat i no podem obviar la meitat de les persones que la conformen. És imprescindible rescatar i visibilitzar les obres escrites o creades per dones.

La novel·la de la Plaça del Diamant és un clar exemple d'aquesta necessitat històrica d'incorporar les veus de les dones en el nostre imaginari. L'escriptora escull com a protagonista un personatge femení que visibilitza una situació de maltracte patida i compartida per massa dones. Un personatge que dóna veu i vida a totes aquelles experiències femenines que haurien romàs en l'oblit i el silenci. A la nostra protagonista la coneixem, encara avui, amb el nom de «La colometa». Un nom atorgat per un marit dèspota que la menysté, la maltracta i li nega la identitat i la llibertat inherent en tots els éssers humans.

Estem avui aquí, a la plaça del diamant, al costat d'una escultura que manté aquest nom opressiu i mostra la presó en la qual ella, com tantes d'altres, van viure. El seu autor va immortalitzar, en bronze, la necessitat d'aquest personatge d'escapar dels murs que el seu gènere i la seva societat patriarcal van construir al seu voltant. La memòria col·lectiva es construeix a través d'un llenguatge simbòlic que es plasma en escultures, noms de carrers, contes populars o tradicions. El cos esculpit i mig nu d'aquesta dona que continua cridant adolorida, empresonada i cosificada en aquesta plaça no ens ajuda a construir un imaginari alliberador. No volem que aquesta i totes les altres Natàlies sentin que els murs continuen limitant-les, negant-les, invisibilitzant-les o perpetuant el seu dolor. Volem que la societat ens parli d'elles com a subjectes; d'elles abans i després del maltractador; d'elles sobresortint, lluitant, empoderant-se; d'elles com a dones, com a éssers humans complets i únics; d'elles com a Natàlia i no com a Colometa. Nomenar el món és tenir poder. No volem continuar nomenant el món des de la mirada i la perspectiva masculina. No volem escultures que ens parlin de la Colometa, sinó de la Natàlia lluitadora que va decidir sobreviure per lluitar i transgredir una societat masclista amb la seva pròpia existència.

Ha arribat l'hora d'alliberar la Colometa. De deixar que la Natàlia prengui la veu. De recuperar la nostra història, aquella que el masclisme s'ha encarregat de silenciar, negar i invisibilitzar. De solidaritzar-nos, d'agermanar-nos, d'ajudar-nos a destruir uns murs que altres han col·locat al nostre voltant.

Us animem a transformar aquesta estàtua amb nosaltres. Us animem a ajudar-nos a recuperar les creadores invisibilitzades, les Natàlies negades i la història femenina que ens pertany a tots i a totes. Perquè ara és l'hora de, juntes, alliberar la Colometa.

 

Mèdia

Més materials

Mateixa temàtica