En los Sanfermines de Pamplona del año 2016 una joven
fue violada por un grupo de cinco hombres
autodenominado “la Manada”. La víctima presentó una
denuncia ante la policía y a lo largo de la investigación,
se reunieron suficientes pruebas como para que los
agresores fueran identificados y detenidos y
posteriormente juzgados por la Audiencia Provincial de
Navarra, por el Tribunal Superior de Justicia de Navarra
y, en última instancia, por el Tribunal Supremo.
Esta agresión sexual suscitó la ira y la protesta de
cientos de miles de mujeres y hombres en España así
como un debate público acerca de los abusos y las
agresiones machistas hacía las mujeres. El alcance de
esta discusión colectiva fue insólitamente amplio y
profundo: el movimiento de mujeres y los medios de
comunicación no sólo fueron siguiendo el curso de los
acontecimientos sino que llevaron a cabo una revisión
de los principios éticos imperantes en los casos de
violencia sexual y de la perspectiva de justicia centrada
principalmente en la observación de la conducta de las
víctimas y no en los agresores. Mientras tanto, la
actuación criminal de otras “Manadas” contra las
mujeres continuó produciéndose y se extendieron
diversos ataques a través de las redes sociales contra
las mujeres sexualmente activas con objeto de
avergonzarlas e intimidarlas.
La sociedad y las instituciones políticas,
administrativas y judiciales en España se encuentran
ante un proceso de cambio inacabado con innumerables
tareas pendientes para combatir la violencia machista
y, más específicamente, la violencia sexual que sufren
las mujeres. La resolución del Tribunal Supremo que
reconoce la necesidad de consentimiento explícito para
las relaciones sexuales, la intimidación que anula la
voluntad de las víctimas y las diversas circunstancias
vejatorias que rodean cualquier violación marca un
antes y un después pero aún siguen sin reformarse los
delitos sexuales en el Código Penal, continúa sin
suscribirse plenamente el Convenio de Estambul, los
centros de emergencia para atender a las víctimas son
claramente insuficientes, la educación afectivo-sexual
es disfuncional y existen territorios de terror sexual
para las mujeres en las ciudades y pueblos de España.
La Asociación Salud y F i ha considerado que todo ello
bien merece documentarse en tiempo real, de ahí la
edición de este dossier de prensa donde se han
seleccionado los principales artículos de información y
opinión sobre la violencia sexual y sus consecuencias
para la integridad y la libertad de las mujeres.
Barcelona, Junio 2019

Guia orientativa i curta per saber què són els punts liles, quins objectius persegueixen, com poden ser o quins materials hi ha d'haver.

Elaborada a partir del projecte Festes majors no sexistes realitzat l'any 2019 al districte d'Horta-Guinardó en col·laboració amb la regidoria de Feminismes i LGTBI de Barcelona i la cooperativa cultural Trama SCCL.

• Selecció de recursos sobre gènere, espai públic i urbanisme amb òptica feminista

•  

• Guies i manuals

• Dones treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere: Aquesta guia del Col.lectiu Punt 6 té com a objectiu principal donar visibilitat a les dones en la seva diversitat, com a font singular de coneixements i experiències, i com agents de transformació. les dones tenim un coneixement que resulta imprescindible per descriure la quotidianitat en els entorns habitats i que pot ajudar a transmetre no només les nostres necessitats i desitjos sinó els dels infants, la gent jove i la gent gran amb què vivim.

• Manual d'Urbanisme de la Vida Quotidiana. Urbanisme amb perspectiva de gènere:  Aquest manual de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea d’Ecologia Urbana, té com a finalitat donar criteris de planejament i eines de diagnosi, des d’una perspectiva de gènere, al personal tècnic que redacta planejament urbanístic i al que elabora projectes d’espai públic i d’equipaments

• Informes, auditories i estudis

•  

• Nocturnes. La vida quotidiana de les dones que treballen de nit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona:  Aquest és l’informe de resultats d’un projecte d’investigació-acció feminista participativa que ha realitzat el Col.lectiu Punt 6, entre 2015 i 2017 amb dones que treballen de nit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’objectiu del projecte és visibilitzar i analitzar com el disseny i la planificació urbana a l’AMB, les seves ciutats i barris afecta al desenvolupament de la vida quotidiana de les dones que treballen de nit.

• Entorns habitables. Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn:  Aquesta auditoria realitzada pel Col.lectiu Punt 6 és una eina de diagnòstic urbà que analitza la seguretat de les persones. Es basa en  una anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals que condicionen la percepció de seguretat a l’espai aplicant-hi una perspectiva de gènere interseccional. L’Auditoria permet avançar en el disseny i la gestió de l’entorn urbà i els espais públics i de relació integrant-hi criteris de seguretat, gènere i interseccionalitat, per garantir el dret a la ciutat sense discriminacions.

• Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de Qualitat Urbana amb perspectiva de Gènere:  L’Auditoria de Qualitat Urbana amb perspectiva de Gènere (AQUG) realitzada pel Col.lectiu Punt 6, és una eina d’avaluació urbana que permet comprovar l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’urbanisme, tant pel que fa als espais com a la gestió, a partir de l’anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals d’un entorn determinat.

• Urbanisme i gènere una visió necessària per a tothom:  Aquestes pàgines reflecteixen, les teories i les reflexions que es van presentar i debatre al voltant de les qüestions del gènere, l’urbanisme i la ciutat, i sobre les implicacions en l’espai i en el territori d’una nova visió de la «vida quotidiana» basada en la igualtat entre els ciutadans i les ciutadanes, a les jornades Urbanisme i Gènere: una Visió Necessària per a Tothom organitzat per la Diputació de Barcelona.

• ¿La calle es mía? Poder, miedo y estrategias de empoderamiento de mujeres jóvenes en un espacio público hostil :  El estudio, basado en una metodología participativa en la que han tomado parte 70 jóvenes de Barakaldo, Hernani y Gasteiz, analiza el uso y la experiencia en el espacio púbico desde los conocimientos de género: cómo el género influye en la vivencia de la ciudades, las calles y sus espacios. La investigación  en materia de igualdad de mujeres y hombres de Emakunde – Instituto Vasco de la Mujer realizada por Maria Rodó-de-Zárate i Jordi Estivill i Castany, se adentra en las causas de este miedo y las conciencias que el miedo tiene para el acceso de las mujeres a la ciudad. Analiza cómo se configura el miedo, a qué obedece y qué implicaciones tiene en la perpetuación de la violencia contra las mujeres.

• Urbanisme en femení: Barcelona-Chicago:  L'estudi de Franziska Ullmann analitza com l’urbanisme feminista proposa redefinir les ciutats perquè el dret a habitar-les sigui efectiu per a totes les persones. El model urbanístic androcèntric i patriarcal de les nostres ciutats separa l’àmbit productiu i el reproductiu. Segrega els usos de les urbs per a fer-les funcionalment més econòmiques, de manera que manté la desigualtat de les dones. El model feminista posa les persones en el centre de les decisions i planteja una ciutat pensada per a la vida quotidiana, multifuncional, de mobilitat sostenible, participativa, amb espais públics de qualitat, segurs i convivencials. En una segona part estudia les ciutats de Barcelona i Chicago des de la perspectiva de gènere, analitzant aspectes de mobilitat i accessibilitat, equipaments i serveis de proximitat, seguretat, habitatge i representació, a partir de l’experiència personal de l’autora i de les enquestes del treball de camp.

•  

Material de sensibilització audiovisual del Col.lectiu Punt 6

• ¿Qué es el urbanismo feminista?

• Llista de reproducció d’entrevistes entorn l'urbanisme feminista

• Llista de reproducció d’investigacions d’urbanisme feminista

•  

Organització de referència en la temàtica

Col·lectiu Punt 6: Cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes de procedències diverses, amb més de 10 anys d’experiència local, estatal i internacional en urbanisme feminista per la vida quotidiana.

A partir del projecte "Festes majors no sexistes" impulsat el 2018 per la direcció de Serveis a les persones del districte d'Horta-Guinardó amb el suport de la regidoria de Feminismes i LGTBI de Barcelona, s'ha ideat, redactat, dissenyat i maquetat una guia perquè totes aquelles persones que participin de l'organització i/o dinamització de festes majors puguin consultar-la.

La guia treballa la perspectiva de gènere en l'organització interna, en la programació, en la comunicació i,  a partir de propostes específiques, també en les activitats/concerts/actes. Finalment, reflexiona entorn les estratègies per prevenir les agressions masclistes i LGTBIfòbiques.

La guia de materials audiovisuals per treballar la igualtat de Tracte d'ACCEM (organització sense ànim de lucre especialitzada en l'atenció de persones refugiades, migrants i en situació o risc d'exclusió social) reuneix una mostra de productes audiovisuals realitzats per organitzacions no governamentals, organismes públics i altres agents.

El quadern es compon de fitxes didàctiques independents amb una descripció detallada de les obres audiovisuals ressenyades, així com amb algunes pautes i consideracions a tenir en compte per al seu ús.

Ha estat elaborat en el marc del "Programa d'assistència a víctimes de discriminació per origen racial o ètnic d'Accem, finançat per la Direcció General de Migracions i el Fons d'Asil, Migració i Integració (FAMI), i pretén servir com a eina de suport en el desenvolupament d'actuacions en matèria d'igualtat de tracte i no discriminació.
Pot ser utilitzat per totes aquelles persones, agents o col·lectius que desitgin informar, conscienciar i educar en el respecte a la diversitat i els drets humans: personal d'Accem, responsables i tècnics d'organitzacions no governamentals, educadors/as, dinamitzadors/as juvenils o comunitaris, docents o altres professionals de l'àmbit educatiu formal i no formal, així com tècnics d'administracions, institucions i serveis públics.

Els materials audiovisuals estan organitzats per la següent tipologia: Curtmetratges, divulgatius, entrevistes, publicitat, anuncis, testimonials, videoclips, experiments socials i programes de televisió, a continuació hi ha un enllaç a un vídeo de cada categoria amb el resum que ens facilita la guia.

Curt: Recursos humanos

Resumen: Un hombre, empleado de Recursos Humanos en una empresa, va a realizar una entrevista a una candidata a un puesto de trabajo. Desde el primer momento muestra un comportamiento de acoso a los diferentes personajes femeninos que aparecen en el cortometraje. La mujer entrevistada consigue enfrentarse firmemente con su actitud a la situación de acoso. El entrevistador se acabará llevando una sorpresa.

Divulgatiu: Diverdiferencia. Por una escuela para tod@s

Resumen: Una narradora nos cuenta la historia de Tomás, Gabriela, Matías y Juana, cuatro inseparables amigos del mismo barrio de la misma ciudad que recorren juntos los primeros años de la vida y que descubren un mundo con muchas cosas buenas pero en el que las diferencias entre las personas no son siempre respetadas y en el que existen unas fuertes imposiciones sociales que desde muy temprano tratan de marcar el camino de las personas de acuerdo a lo que se considera correcto e incorrecto, a partir de los roles de género. Juntos se harán preguntas y buscarán respuestas, sin renunciar a mejorar el mundo en el que viven.

Entrevista: Reportaje en la calle sobre discriminación laboral

Resumen: Vídeo que recoge fragmentos de entrevistas en la calle, con preguntas en torno a la situación de discriminación de la mujer inmigrante en relación al empleo. A través de las distintas opiniones nos aproximamos a esta realidad y a la percepción social que existe en torno a este tema. Simultáneamente aparecen en el vídeo imágenes de una ficticia entrevista de trabajo con las que se refuerzan las cuestiones que se abordan en las entrevistas.

Spot/anunci: Mi amiga Nerea es negra

Resumen: Un hombre va a buscar al colegio a su hijo en coche, quien en ese momento se despide de su amiga Nerea. Ya en el vehículo, padre e hijo mantienen
un diálogo de sólo tres frases:
Niño: — Papá ¿sabes que mi amiga Nerea es negra?
Padre: — Claro, claro que lo sabía.
Niño: — Pues yo no.

Testimoni: What’s going on?

Resumen: El adolescente estadounidense Jonah Mowry expresa su sufrimiento después de años de sufrir el rechazo, la discriminación y el acoso por parte de su entorno, y particularmente en la escuela, por su condición de homosexual. Lo hace por medio de tarjetas que va mostrando a la cámara, desgranando su historia. Comparte su miedo y su angustia, para finalmente lanzar un mensaje de esperanza, confianza y autoafirmación.

Videoclip: Reggae contra la intolerancia

Resumen: Una canción y un videoclip para reunir a algunos de los representantes más destacados de la música reggae en España en torno a un mensaje unitario: la lucha contra la intolerancia, contra la ignorancia del racismo y por el encuentro de todas las personas más allá de sus diferencias.
 

Experiment Social: Yo no soy trapacero. Yo no soy trapacera

Resumen: Diferentes niños y niñas gitanos son llevados a un plató de televisión. Allí les harán varias preguntas sobre lo que les gusta. En una mesa se encuentra la última edición del Diccionario de la Lengua Española. Es entonces cuando les piden a los niños que busquen en el diccionario el significado de ‘gitano’. En su quinta acepción aparece otro término, que ninguno conoce: ‘trapacero’. Los chavales realizan entonces una segunda búsqueda que no les dejará indiferentes por su contenido abiertamente discriminatorio hacia ellos y ellas.

Programa Tv: ¡Inmigrantes aprovechados!

Resumen: El programa El Intermedio, de La Sexta, con la frescura y el humor que le caracteriza, se lanzó en 2010 a la calle para hacer preguntas provocadoras a diferentes personas, todas ellas inmigrantes en España, con acusaciones implícitas alrededor de los tópicos que suelen arrojarse sobre este colectivo. Las respuestas de la gente, claras, naturales y sencillas, desmontan contundentemente esas ideas discriminatorias.

Com a complement al contingut del material, Accem ha incorporat una llista temàtica de recursos audiovisuals disponible en el seu canal YouTube. Accedeix aquí a la llista temàtica de “Igualdad de trato y no discriminación”.

• En els següents enllaços trobareu lleis i normatives de gènere, aixì com un cercador de l'Insitut Català de les Dones de normatives de gènere. 

•  

• Normativa de referència:

Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes: DOGC núm. 6919, de 23 de juliol de 2015. L’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.

Decret 305/2016, de 18 d'octubre, de la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes

Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes

•  

• Llei 17/2015 en diferents idiomes:

CASTELLANO. Ley 17/2015, de 21 de julio, de igualdad efectiva de mujeres y hombres 

ENGLISH. Law 17/2015 of 21 July, on effective equality between women and men 

FRANÇAIS. Loi 17/2015, du 21 juillet, sur l’égalité effective des femmes et des hommes 

PORTUGUÊS. Lei 17/2015, de 21 de julho, de igualdade efetiva de mulheres e homens 

Altres normatives en matèria de gènere

Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu

Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes

LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes

LLEI 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista

LLEI ORGÀNICA 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació

LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l'assetjament entre iguals

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront el ciberassetjament entre iguals

Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions d'odi i discriminació

Protocol per a l’abordament dels matrimonis forçats a la demarcació de Girona

Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina

Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista

Projecte de convivència i èxit educatiu

Cercador de normativa de gènere de l'Intitut Català de les Dones